FONAMENTS TECNOLÒGICS DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

Lunes, 29 de octubre de 2007

SENGKANG COMMUNITY LIBRARY DE SINGAPUR (DO-IT-YOURSELF)

L'autoservei, a nivell de biblioteques, és la realització per part dels usuaris de les tasques que, fins ara, realitzava el personal. Aquest autoservei és fruit dels canvis tecnològics (i la conseqüent creixent introducció de tecnologies en aquestes) i dels canvis socials que vivim i que, poden tenir, com a conseqüència, uns canvis a nivell laboral: reducció dels llocs de treball tradicionals (no calen tants auxiliars perque determinades tasques es fan de manera automatitzada), la creació de nous llocs de treball (per exemple, els basats en la instrucció dels usuaris en tecnologies), més hores d'obertura (i així no es redueix la quantitat de personal), més temps per a realitzar tasques més tècniques (ja que ja no han de realitzar certes tasques)...
D'altra banda, els usuaris poden adoptar dues postures davant de l'autoservei: o bé actituts de rebuig davant el desconeixement del funcionament dels processos o bé d'una total acceptació ja que impliquen un "control de la situació", més intimitat, reducció dels temps d’espera...
En aquest sentit, trobem la xarxa de biblioteques públiques de Singapur. En aquestes, l'autoservei va més enllà del que trobem en l'actualitat a casa nostra (consulta de catàlegs, renovacions i reserves mitjantçant la web així com el de la reserva de terminals de la biblioteca per a l'ús internet).
Per exemplificar aixó, trobem el cas de la Sengkang Community Library que és la primera biblioteca de Singapur que es considera "do it yourself" i no té cap mostrador d'atenció al públic.
En aquesta, i abans de tot, trobem dos tipus de personal: d'una banda, el presencial format pel personal de seguretat i pel personal que col·loca els documents i, d'altra banda, el no-presencial (del que tractaré més endavant).
La Biblioteca consta de 4 àrees: una sala polivalent, una zona on està la col·lecció, el cybercafé i l'àrea de transaccions.
Pel que fa a la sala polivalent, és la zona on es porten a terme diferents activitats culturals (tal i com disposen moltes biblioteques públiques catalanes).
La zona on es troba la col·lecció és una zona de lliure accés on són els usuaris els que es busquen ells mateixos els documents i on es troba el personal que es dedica única i constantment a col·locar els documents.
La senyalització en aquestes, doncs, és un aspecte clau ja que és l'usuari qui ha de trobar sempre allò que busca. Tot i això, aquest disposa de guies electròniques situades a l’entrada de la biblioteca (seleccionant el tema o el servei que es busca, aquest és localitzat en el plànol). A més, trobem catàlegs que localitzen també en un mapa el document que es cerca.
Relatiu a la zona de cibercafé, dir que aquest és un espai compartit per la cafeteria i els terminals multimèdia on és el personal que col·loca els documents el que també atèn la cafeteria.
Per últim, trobem la zona d'accès a la biblioteca que és la zona on es duen a terme les diferents transaccions.
En aquestes, trobem uns quioscos on un es pot fer el carnet (o renovar-lo).
També, trobem els punts per recarregar el carnet de la biblioteca que, en aquestes actúa com una targeta financera (fet que també es té la idea d'introduir a les biblioteques públiques catalanes), per pagar mitjantçant aquest alguns serveis o activitats que no són gratuïtes (impressions, activitats...)
A més, està el lloc del "cybrarian" que és el punt on, si els usuaris tenen dubtes alhora de satisfer les seves necessitats d'informació, es poden adreçar i mitjantçant un telèfon i un terminal, es posen en contacte amb un bibliotecari que li assessorarà a distància. Així, amb totes aquestes tasques automatitzades i el fet de no trobar-se de manera presencial, els professionals estalvien temps que poden dedicar en fer tasques i serveis de valor afegit.
Per finalitzar, trobem les màquines d'autopréstec (que en breu, també trobarem a les nostres biblioteques públiques i que ja es troben en moltes universitàries) així com, a més, les bústies de devolució de documents però aquestes, a diferència de les d'aquí,estan automatitzades i gràcies també a la radiofreqüència, quant s'hi depositen els documents automàticament són identificats i esborrats del carnet de l'usuaris.
Amb la radiofreqüència, els documents poden estar col·locats en qualsevol posició ja que el xip que portaran es llegeix a gairebé 1 m. de distància. Per tant, es poden posar a aquestes, diferents documents alhora i registrarà el préstec (o devolució) al mateix temps.
Amb totes aquestes activitats separades, es redueix (i fins i tot, s’evita) el risc de cues (cal saber que un percentatge molt alt de la població de Singapur és sòcia).
Per últim, i com a curiositat, ja sabem que per l'ubicació de les biblioteques públiques, es solen triar espais on hi ha gran circulació de persones, etc. però a Singapur, algunes, fins i tot, estan situades en centres comercials.


Articles:
http://www.ub.es/bid/08bailac.htm
http://www.raco.cat/index.php/Bibliodoc/article/viewFile/16658/41432

Biblioteques de Singapur (en anglès):
http://www.nlb.gov.sg

Per: Maria Oriola Tarragó | General | Comentaris (0) | Referencies (0)